Consells del Entrenador — 29 marzo, 2012 a les 14:12

Autoculpar-se i exigir-se a un mateix

El futbol és un esport on el nivell d’autoexigència i la fortalesa mental individual de cada jugador i membre de l’equip tenen un alt percentatge de valor alhora d’aconseguir els objectius del grup o equip. Una de les coses més importans que em de saber i fer entendre  als nostres jugadors és que tenim dret a equivocar-nos, tan cos tècnic com jugadors, i que  l’estat psicològic que tinguem al moment d’actuar serà vital per la següent decisió que volguem pendre, per tant per l’execució i assoliment, o no, d’aquella acció.  Si hi ha un error de decisió, d’execució, tècnic, tàctic… simplement em d’entendre que l’error forma part del joc, i com a joc que és no podem magnificar una mala acció, ni fer-la única i exclusivamente d’un sol jugador, ja que, si la resposta a l’error és autocastigar-se i allunyar-se del moment present, no serem prou conscients ni estarem capacitats 100%  per triar la millor opció següent, i el partit no s’atura encara que nosaltres ens bloquegem.  Si volem que els jugadors no perdin l’equilibri em de predicar amb l’exemple i no podem perdre mai els nervis, això no vol dir que no siguem seriosos i exigents amb ells. Però l’equilibri mental en tots els membres de l’equip serà la clau de l’exit.

L’enteniment de l’error d’avui pot ser una gran lliçó per aconseguir una victòria en un futur proper. Si seguim vivint en aquell passat, aquella mala passada, aquella mala rematada, aquella mal rebuig, farem nèixer i alimentarem la por a fer el que veritablement som capaços de realitzar.

Si aconseguim aquesta acceptació a l’error, si aconseguim fer entendre que l’aprenentatge no és la suma dels partits guanyats, sinó l’assoliment de les lliçons apreses dia rera dia i error rera error, veurem com cada dia som millors a tots els nivells. I serà llavors quan aconseguirem una victòria darrera d’una altre al mateix temps que tot esdevindrà molt més divertit i enriquidor.

El perdó del col·lectiu envers l´error no vol dir que haguem d’assumir que no ha passat res, sinó que em d’aprendre molt ràpid d’ells, aceptar-los amb humilitat i treballar amb perseverància per estar el més lluny posible de la derrota.