L'ALEVÍ "A" GUANYA EL TORNEIG VILA DE CUBELLES
Desplaçament a Cubelles de l’Aleví A de l’Escola per paricipar en un torneig cuadrangular. La semifinal contra el Cubelles,un equip que la temporada passada baixava a primera divisió.
Des de l’inici del partit, els de Valls, amb un joc molt ràpid i amb una forta pressió van marcar dos gols seguits, obra de Francesc, després de marcar Amir i Oriol deixaven sentenciat el partit a la primera part. A la represa van continuar amb el mateix joc i Cristian amb 3 gols, Sergi 1 i Gesti 1, arrodonien el marcador amb un 9-1.
A la final es van enfrontar a l’E.F.V Cambrils, que a la semifinals havia guanyat 8-0 a l’E.F Gavà i que els de l’Escola es trobaran a al lliga. Ràpidament van arribar les primeres ocasions dels vallencs amb un joc molt ràpid i on totos els jugadors tenien les idees molt clares del que havien de fer, Oriol marcaba el primer i Amir el segon, arribant així al descans. La segona part semblant a la primera, superioritat dels vallencs on Francesc amb dos gols i Cristian amb un sentenciaven el partit, i on els del Cambrils marcaven un sol gol de penalti. El partit acaba amb un 5-1 per als de l’escola i s’emporten el trofeig de guanyador del torneig.
STAGE DE PRETEMPORADA DEL FEMENÍ A PRADES
L’equip femení de l’Escola, que va començar els seus entrenaments de pretemporada el 17 d’agost, va estar aquest passat cap de setmana de stage a Prades. L’expedició vallenca va arribar a les muntanyes d’aquesta bonica localitat del Baix Camp el divendres sobre les cinc de la tarda formada per jugadores habituals com Sara, Gemma L., Arancha, Aleyois, Lali i Judit i tres cares noves respecte l’any passat com Míriam, Gemma A. i Laura, la jugadora més jove del planter. A més de les jugadores, també es van desplaçar a Prades el tècnic Ivet Martínez, el delegat Rubén Otero i el seguidor més fidel de l’equip, l’Elías Catalán.
Un cop l’equip va estar instal.lat a la casa de colònies, totes les jugadores es van preparar per realitzar la primera sessió d’entrenament que havia preparat el tècnic vallenc a la gespa natural del camp de futbol. Aquest entrenament, que va combinar la part física amb molt toc de pilota, va servir per continuar la gran pretemporada que està realitzant l’equip de cara a revalidar el títol de lliga aconseguit la temporada passada. Després d’aquest primer entrenament, dutxa, sopar lleuger, passeig a la llum de la lluna plena per fer pinya i al voltant de la mitjanit a descansar.
El dissabte el dia va començar fred i ennuvolat. L’entrenament matinal, preparat per les 10.30 h, va constar de 30 minuts de carrera continua pels voltants de la Roca Foradada i de 30 minuts més al camp de futbol d’estiraments i relaxació de cames. A la tarda, amb el cel molt més clar i una millor temperatura, segona sessió d’entrenament on la pilota va ser la gran protagonista ja que es van fer jocs, tècnica i partit en espai reduït. Durant l’entrenament es va incorporar al stage el Javi Ganiko, que enguany serà l’entrenador del segon equip femení de l’Escola. Després de l’entrenament, tocava descansar ja que les cames començaven a carregar-se després de dos dies de molta activitat física. Així doncs, a la nit, després d’un suau sopar, tot l’equip es va reunir davant de la televisió per veure el partit entre Espanya i Bèlgica i passar, com és habitual, una bona estona junts.
El diumenge, a les 10.30 h, es va realitzar l’últim dels quatre entrenaments que van tenir lloc a Prades. Aquest últim entrenament va ser, potser, el més divertit de tots ja que va estar format per una estona de carrera continua suau (ja que les cames no donaven per a més), xuts a porteria i partit, on van participar també els entrenadors Ivet i Javi, el delegat Rubén i el Pere, pare de la Laura, que va arribar a Prades el mateix diumenge al matí. Malgrat el cansament que totes les components de l’equip portaven, cap dels dos equips volia perdre el partit, cosa que demostra que, a més del bon ambient que es viu a l’equip, tothom vol guanyar-se un lloc i demostrar del que és capaç de fer. Malauradament, l’entrenament va concloure amb una mala notícia ja que Arancha, que feia poc que s’havia recuperat d’un esquinç de tormell, es va tornar a lesionar i va haver d’abandonar l’entrenament ajudada per les seves companyes. Aquesta va ser la única nota negativa a un cap de setmana on va haver-hi temps per tot, per entrenar molt però també per passar-ho bé, per conviure i per demostrar, un cop més, que aquest equip es gairebé una família.
L'INFANTIL "A" PARTICIPA AL TORNEIG CONTRA EL CÀNCER
No va ésser un torneig normal. No hi havia finals, ni guanyadors, es jugava per el plaer de jugar a futbol. Els vallencs hi van fer dos triangulars, el 1er al matí i el 2on just desprès de dinar.Es disputava una part de 25 min així doncs calia mantenir un nivell alt . Davant la Rapitenca, l'Escola va tenir el control del partit i de la pilota en exclusivitat, però el gol no va voler arribar. el xiulet final va marcar l' empat a zero. Devant el Camarles, les coses canvien i la pilota acaba en la xarxa sis vegades. 6-0, en 25 minuts defineix la superioritat del vallencs en tots el conceptes: Tortosa va ésser el primer rival de la tardea. El partit va estar molt més disputat, malgrat els vallencs tenien el control i la possesió de la pilota, els locals es defenien en ordre i seguretat. Una jugada trenada en curt en el centre acava a les botes de Alex, que sorpren en un fort xut que trenca la xarxa. 1-0 victòria vallenca. L'ultim partit de la jornada ens porta el Gimnàstic de Tarragona. Els granes busquen el control de la pilota. En les files vallenques manca sacrifici i treball, s'arriba tard, a més en el 1er minut en una sacada de còrner els granes marquen el 1-0. Els nervis i la precipitaciò fan que els vermells no tinguessin la pilota.Poc a poc, l'equip aconsegueix asserenar-se, dominar la pilota i imposar el ritme. Arriben les ocasions i els tarragonins han de recular, passada letal d'esquerra a dreta , on Albert culmina de fort tret. 1-1 a 5 minuts del final l'empat semblava sentenciat. El Gimnàstic només gaudira d'una altre ocasió altre cop de còrner que Nil atura in-extremis.
|